No m\'escalfos lo cap

La Plaça del Diamant

taria — Wed, 21 Nov 2007 00:52:41 +0000

Tens els ulls plens de paraules,
la vida estesa al davant.
Aparador de joguines,
cançons fàcils de cantar.

Cançó d’un temps de tramvies
i carrers mal empedrats;
dies de sol i de pluja
barri amunt i barri avall.

Nits de lluna plena…
Somnis d’envelat…

Bella com una princesa
d’algun vell conte d’infants,
et veig ballar un vals de punta
a la plaça del Diamant.

I tu, al terrat,
estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Sentir que passen els dies
com si fos un joc d’atzar:
Una rosa per Sant Jordi
i flors negres per Tots Sants.

Xerrameca de botigues,
coloraines de mercat;
olor de sofre i de lluna
cada nit de Sant Joan.

Nits de lluna plena…
Somnis d’envelat…

L’ocell de la jovenesa
pren el vol mirall enllà:
valsos que van i que vénen
a la plaça del Diamant.

I tu, al terrat,
estenent la roba
o asseguda cosint
sola, amb la tarda,
i voltada de baranes,
de vent i de blau.

Llargues tardes de diumenge,
polsim de lluna als terrats,
quietud d’hivern al vespre
quan es fa fosc aviat.

Sentor de rosa perduda,
claror de vidre entelat,
joguina feta malbé,
cendra d’ocell estimat.

Nits de lluna plena…
Somnis d’envelat…

I quan la cançó s’acabi
una altra en començarà,
car tot gira, com els valsos

de la plaça del Diamant

Estupenda novel·la, amb una estupenda banda sonora. Tot i no ser la meua obra preferida, però si una de les me´s estimades, gràcies Mercè!

[@more@]

Rereguarda Repúblicana

taria — Sat, 11 Aug 2007 11:02:24 +0000

[...] Javier recordó aquel espíritu que le invadia cuando tras el alzamiento de los militares se hizo posible la revolución proletaria. Parecía que al fin iban a cambiar el mundo. Tantos años de opresión, de penuruas, de miseria e ignorancia habían hecho que el país se encontrara a la cola de Europa, un país atrasado, analfabeto y que se había perdido la revolución industrial. Todo eso había terminado: la nefasta influencia de la Iglesia Católica, del Ejército i de la Banca eran historia. Ahora había llegado la hora del pueblo.
Tras la euforia inicial de Javier comenzó a albergar algunas dudas. Se abrieron las cárceles y salieron los persos políticos. Y los ostros.
En aquellos primeros días de revolución muchoas fasciastas murieron fusilados. La mayoría lo merecían. Se quemaron iglesisas y conventos. Tambien cayeron curas. Javier comenzava a dudar cada vez más. Vio como us madre sufría en silencio. Es cierto que la Iglesia había estado del lado poderoso, siempre había sido así, pero Javier opinaba que era im país eminentemente catílico fusilar a más de quince mil religiosos no era buen negocio. Muchos indecisos que estaben en principio a favor de la causa de la Repúbica cambiaron de bando al ver las iglesias ardiendo. JAvier vio como los milicianos violaban a dos monjas. Bien era cierto qeu aqeullas mujeres habían permanecido rezando en sus conventos en lugar de ayudar a los desposeídos que sufrían año tras año, pero, ¿No era algo desmedido el darles matarile de aquella manera? ¿Qué culpa tenían aquellas pobres desgraciadas de los excesos de los obispos y cardenales?
Sus hermanos decían que hablaba como una vieja beata, que se había hecho blando, Javier – que, por cierto, era ateo – pensaba por su parte que aquellos desmanes se volverían en su contra.
Ellos, la República y los republicanos, tenían la razón, no debían cometer aquellos excesos. Aunque los nacionales cometieran los suyos. El Frente Popular era el bien al mal de Franco, era lamodernización dle país, el din del analfabetismo de la clase obrera, la salud para los niños el pubelo y el futuro de una tierra prósoera en manos de quien la trabaja. ¿Cómo se metían en ese barrizal? Comenzaron a pililar las bandas armadas que paseaban arriba y abajo en los coches de los ricos con apodos como loas Panteras – todos exdelincuentes comunies refugiados en la CNT-, los Capacuras o los Sindiós. Entraban en las tiendas y se llevaban lo qeu querían entreganfo unos vales a cambio que el coemrciante no podía canjear en ningún sitio. LAs incipientes clases medias se sienteiron amenazadas y comenzaron a ponerse, en secreto, de parte de los fascistas. Javier juzgava qeu todo aquello era un caos. Las columnas militares qeu partieron hacia el frente eran un desastre, los milicianos obedecían ordenes que les venía en gana y en la Dársena de Cartagena se ejecutó a todos los mandos de los barcos anclados en el puerto. Eran unos fascistas, sí, però ahora no había manera de conseguir que aquellos barcos se puseran en mobimiento por falta de personal cualificadp. Javier odiaba a lso anarquistas pues para él reflejavan lo pero de una revolicioón a la española, una revolución de pandereta, cañí,una revolucón condenada al fracaso. [...]

El Rojo en el Azul.

[@more@]

Sensació

taria — Sun, 29 Jul 2007 13:14:38 +0000

Després de molt de temps trobo que estic alegre, sempre faig que estic alegre, però, en realitat no és així, només és una cara superficial per a què ningú em pregunti o penso que estic malament. Vull dir que els problemes no m'agrada compartir-los tot i qeu tothom comparteix els seus amb mi i em reclamen solucions. A mi això no m'agrada fer-ho, tot i que no m'importa que m'ho facin, és més sempre em preocupo més pels altres que per mi mateixa, intento que tothom esitgui bé en aquest món de merda que ens ha tocat viure.

Penso que a mi ja em tocara gaudir-hi d'ell, quan marxi lluny d'aquí i viatgi i faci realitat els meus objectius primers. Tot i que no ho semblo aquest món es pot gaudir. Però m'agradaria compartir la meua vida amb algú una persona que em comprengui i senti que li pugui confiar les meves sensacions, o sentimetns tant siguin d'alegria com de tristor i que aquest els comparteixi amb mi el seus, m'és igual si és un amic una amiga, o algo més com si és un gos, però necessito algú amb qui desfogar els meus sentiments. M'és igual ara ho deu minuts abans dela meua mort. Però necessito que aparegui.

Salut.

Amaral – Resurrección

[@more@]

Què es veu quan s’és caixera?

taria — Sat, 28 Jul 2007 08:37:51 +0000

Moltes coses, però referint-nos a clients, et trobes que la majoria de cataloparlants directament canvien l'idioma sense saber si és castellana o no la caixera, i et parlen directametn en castellà, d'altres com nens immigrants que els veus parlar entre ells en català i em responen a mi amb castellà ¬¬', També ens trobem amb les padrines qeu venen a passar l'estona perquè a casa s'avorreixen i venen a comprar poca cosa i barata, després tenim en aquell padrí que se li ha mort la dona, que és loq eu compre?, doncs molt de ví Don Simon i xocolata xD, els padrins que encara conserven la dona sempre van amb ella a comprar simplement només van a fer-li compayia pq no tenen dret ni a escollir ni a re pobrets, però sempre li diuen acudits a la caixera i fa força bromes. També ens trobem en aquells que no es renten mai mai mai i emeten una pudor qeu fa por… és insoportable, mare meua. I aquells que just venen de treballar i s'agafen lo primer que veuen per minjar xD… o les padrines (retornem amb elles) que et donen lo moneder per a què agafis tu les monedes que li fan falta. O els despistats qeu quan has passat la compra i arriba l'hora de pagar i s'han descuidat la cartera al cotxe… cagundea llavorens aparca la compra esperar a que el sinyoret torni, i alhora fent-se una cua de déu.. bahhq uina ràbia… també estan aquelles persones qeu mentres van passant t'expliquen la seua vida en menys de 2 minuts, també hi ha coses molt dolentes, com per exemple qeudar-te sense canvi i quedar-te pillada durant quasi mitja hora que no saps com donar el canvi i esperar a que vingui l'encarregada amb el puto canvi dels collons i et digui que no en queden bitllets de 5 (els més necessaris), afegint la impaciencia dels clients amb els seus esbufecs continus que et posen cada cop més nerviosa…… Lo pitjor de tot és com m'ha passat a mi avui, que al fer la caixa m'han sobrat 250 euros, segurament ha estat algun problema de l'ordinador, però m'ha dixat preocupada…

Salut i bona feina!!

Pau Casals

[@more@]

El Club de la lucha

taria — Sun, 08 Jul 2007 22:39:44 +0000

Perseguis a la gente de quien dependeis. Preparamos vuestras comidas, recogemos vuestras basuras, conectamos vuestras llamadas, conduciomos vuestras ambulancias y os protegmos mientras dormis así que no te metas con nosotros.

Aquesta pel·lícula passa a ser una de els meues preferides, és genial, tant el transcurs del trama com l'innexplicable final. Igual de bona i ben escollida és la seva banda sonora. Us recomano veure-la surtireu molt satisfets..

http://peliculasonline.net/visualizador.php?nombre=El%20Club%20de%20la%20Lucha&fecha=5914

# La película está basada en la primera novela de Chuck Palahniuk, un mecánico de Portland, Oregón,que escribió su obra a mano en sólo tres meses, a veces hasta en un sujetapapeles debajo de un camión.

http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1864.html

[@more@]

El Club de la lucha

taria — Sun, 08 Jul 2007 22:34:10 +0000

http://peliculasonline.net/visualizador.php?nombre=El%20Club%20de%20la%20Lucha&fecha=5914

http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1864.html

[@more@]

El Club de la lucha

taria — Sun, 08 Jul 2007 22:34:01 +0000

http://peliculasonline.net/visualizador.php?nombre=El%20Club%20de%20la%20Lucha&fecha=5914

http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1864.html

[@more@]

El Club de la lucha

taria — Sun, 08 Jul 2007 22:09:10 +0000

http://peliculasonline.net/visualizador.php?nombre=El%20Club%20de%20la%20Lucha&fecha=5914

http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1864.html

[@more@]

Significat de Bandera Negra

taria — Sun, 01 Jul 2007 03:27:47 +0000

He vist un comentari en el qual em preguntaveu quin és el significat de bandera negra, només cal que mireu a la Viquipèdia i trobareu la resposta:

Bandera negra

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La bandera negra ja aparèix en la defensa de Gal·lipoli a per part dels Almogavers. Ramon Muntaner l'esmenta en la defensa de la ciutat en el capítol LVII de la seva crònica. En aquest temps simbolitza lluita fins a la fí.

Més tard també es fà servir en la guerra dels segadors i es pot apreciar en l'himne original dels segadors:

“-Ont es vostre capità?

Aont es vostra bandera?

Varen treure´l bon Jesus

Tot cobert ab un vel negre.

-Aquí es nostre capità

aquesta es la nostra bandera.

A les armes, catalans

Qu’ens han declarat la guerra!”

La tornem a trobar als inicis de la guerra de successió quan el 1705 fou issada la bandera a Barcelona, al castell de Montjuïc. A la bandera portava escrit el lema: “Mort o els nostres privilegis conservats” . A cardona també trobem els regiments reclutats com feien ensenya de la bandera negra.

En el setge de Barcelona de 1714 la bandera negra onejà a causa de que ja no quedaven quatribarrades a la ciutat i el seu lema era: “vèncer o morir”. Fins hi tot hores abans de que les tropes borbòniques ocupessin totalment la ciutat els soldats supervivents agafaven mocadors negres de les dones o teixits tacats de sang ennegrida a causa del púdrit per simbolitzar la bandera negra.

Més tard (als anys 20) un moviment separatista català s'anomenava: “bandera negra”. Aquest moviment atemptà Alfons XIII. Al final foren fallits i s'anomenaren: “el complot del Garraf”.

En resum diu que Bandera Negra històricament vol dir 'Victòria o mort', el clar significat de ser valent, i lluitador fins al final i no acovardar-se perquè això no porta enlloc.

Salut!.

300 – La reconquesta de Mallorca

[@more@]

Significat de Bandera Negra

taria — Sun, 01 Jul 2007 03:27:26 +0000

He vist un comentari en el qual em preguntaveu quin és el significat de bandera negra, només cal que mireu a la Viquipèdia i trobareu la resposta:

Bandera negra

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Més tard també es fà servir en la guerra dels segadors i es pot apreciar en l'himne original dels segadors:

“-Ont es vostre capità?

Aont es vostra bandera?

Varen treure´l bon Jesus

Tot cobert ab un vel negre.

-Aquí es nostre capità

aquesta es la nostra bandera.

A les armes, catalans

Qu’ens han declarat la guerra!”

Més tard (als anys 20) un moviment separatista català s'anomenava: “bandera negra”. Aquest moviment atemptà Alfons XIII. Al final foren fallits i s'anomenaren: “el complot del Garraf”.

En resum diu que Bandera Negra històricament vol dir 'Victòria o mort', el clar significat de ser valent, i lluitador fins al final i no acovardar-se perquè això no porta enlloc.

Salut!.

300 – La Reconquesta de Mallorca

[@more@]